Les tecnologies comporten nous mitjans socials i culturals que transformen les nostres societats a tots els nivells: des dels individus fins a les institucions. Es creen noves formes de relacionar-se, aporten noves concepcions i possibilitats socials. Actualment, les denominades autopistes de la informació són el suport físic, les condicions de possibilitat, la infraestructura global, sobre la qual intercanviem informació, aprenem i ens comuniquem. Són els espais a través dels quals ens prolonguem, ens mantenim en contacte, on se sustenten els nostres vincles i es modifiquen i mantenen les nostres societats permetent superar grans distàncies. La cultura i la vida social tenen actualment un component cibernètic del qual ja no pot dissociar-se.

Autors com Kerckhove i Lévy defineixen la cibercultura com la tercera era de la comunicació, en la qual s'hauria configurat un llenguatge encara més universal que l'alfabet: el llenguatge digital. Kerkchove, a més, proposa comprendre la cibercultura des de tres grans característiques: la interactivitat, la hipertextualitat i la connectivitat.

Tota reflexió seriosa sobre el futur dels sistemes d'educació i capacitació a la cibercultura s'ha de basar en una anàlisi dels canvis que experimenta la nostra relació amb el coneixement (Levy, 2007).

En el seu llibre " Cibercultura. La cultura a la societat digital ", Levy no esmenta les tecnològiques d'eines i productes continguts en les web 2.0 i web 3.0, però planteja amb claredat que la cultura, davant l'omnipresència de les TIC, es converteix en una nova xarxa de significats, en la cibercultura, que capgira no només els continguts i sabers, sinó també la forma de presentar-los. Els nous usuaris, habitants de la nova cultura digital, estan canviant la forma tradicional d'abordar la producción de cultura i coneixement. Fins fa poc, només els artistes, escriptors, acadèmics... participaven en la creació de referents culturals, en el contingut i en les formes de manifestar sabers individuals i grupals; avui no, cada vegada més els elements de la cultura i els coneixements sobre ells són proporcionats per una ciutadania participativa aliena a les esmentades elits de decisió.

A més, apunta la possibilitat que els sistemes tecnològics estan oberts als sistemes socials i culturals, tal com ho està confirmant el desenvolupament de programari lliure en el World Wide Web. Un altre concepte que està lligat a la cibercultura és el de cibersocietat, ja que existeix un vincle entre les persones i el ciberespai. Aquest vincle té unes característiques que possibiliten una " interacció" amb la màquina i una comunicació interpersonal mediada per ella.