EDUCACIÓ I CULTURA

El terme "cibercultura" és utilitzat per diversos autors per agrupar una sèrie de fenòmens culturals contemporanis lligats principal, encara que no únicament, al profund impacte que han exercit les tecnologies digitals de la informació i la comunicació sobre aspectes com ara la realitat, l'espai, el temps, l'home mateix i les seves relacions socials.

Mostra més

Les tecnologies comporten nous mitjans socials i culturals que transformen les nostres societats a tots els nivells: des dels individus fins a les institucions. Es creen noves formes de relacionar-se, aporten noves concepcions i possibilitats socials. Actualment, les denominades autopistes de la informació són el suport físic, les condicions de possibilitat, la infraestructura global, sobre la qual intercanviem informació, aprenem i ens comuniquem. Són els espais a través dels quals ens prolonguem, ens mantenim en contacte, on se sustenten els nostres vincles i es modifiquen i mantenen les nostres societats permetent superar grans distàncies. La cultura i la vida social tenen actualment un component cibernètic del qual ja no pot dissociar-se.

Autors com Kerckhove i Lévy defineixen la cibercultura com la tercera era de la comunicació, en la qual s'hauria configurat un llenguatge encara més universal que l'alfabet: el llenguatge digital. Kerkchove, a més, proposa comprendre la cibercultura des de tres grans característiques: la interactivitat, la hipertextualitat i la connectivitat.

Tota reflexió seriosa sobre el futur dels sistemes d'educació i capacitació a la cibercultura s'ha de basar en una anàlisi dels canvis que experimenta la nostra relació amb el coneixement (Levy, 2007).

En el seu llibre " Cibercultura. La cultura a la societat digital ", Levy no esmenta les tecnològiques d'eines i productes continguts en les web 2.0 i web 3.0, però planteja amb claredat que la cultura, davant l'omnipresència de les TIC, es converteix en una nova xarxa de significats, en la cibercultura, que capgira no només els continguts i sabers, sinó també la forma de presentar-los. Els nous usuaris, habitants de la nova cultura digital, estan canviant la forma tradicional d'abordar la producción de cultura i coneixement. Fins fa poc, només els artistes, escriptors, acadèmics... participaven en la creació de referents culturals, en el contingut i en les formes de manifestar sabers individuals i grupals; avui no, cada vegada més els elements de la cultura i els coneixements sobre ells són proporcionats per una ciutadania participativa aliena a les esmentades elits de decisió.

A més, apunta la possibilitat que els sistemes tecnològics estan oberts als sistemes socials i culturals, tal com ho està confirmant el desenvolupament de programari lliure en el World Wide Web. Un altre concepte que està lligat a la cibercultura és el de cibersocietat, ja que existeix un vincle entre les persones i el ciberespai. Aquest vincle té unes característiques que possibiliten una " interacció" amb la màquina i una comunicació interpersonal mediada per ella.

  • Cibercultura
  • Transmissió cultural com a eina educativa
  • Digitalització i democratització de la cultura (nous formats i noves oportunitats)
GRUP INTERNACIONAL
  • Cristina Yáñez Aldecoa
  • Larry Johnson
  • Alexandra Okada
GRUP NACIONAL
  • Valentí Puig i Mas
  • M. Carme Jiménez Fernández
  • Ferran Ruiz Tarragó
  • Xavier Cubeles i Bonet
RESPONSABLES URV
  • Ramon Palau Martín

Professora a la Universitat d'Andorra en matèria de TIC i museus, impacte de les TIC en museus, aprenentatge i ensenyament en els museus, el Museu i les TIC i Gestió del Patrimoni Cultural.

Doctor en Filosofía en Administració de l’ Educación.

Expert reconegut en la tecnologia emergent i els seus impactes a la societat i l'educació. Parla regularment sobre els temes de la creativitat, la innovació i les tendències tecnològiques. Fundador del projecte Horizon, que produeix l'aclamada sèrie d'Informes Horizon que són utilitzats per més d'un milió d'educadors a més de 150 països.

Investigadora en l'Institut de Mitjans del Coneixement de la Universitat Oberta i consultora de l'Associació de Ciències de l'Educació del Regne Unit. El seu interès investigador se centra en el coneixement i les eines de mitjans socials per fomentar l'alfabetització científica i digital que abasta el potencial de la ciència i la tecnologia.

Llicenciat en Filosofia i Lletres i escriptor, columnista i analista polític a diverses publicacions periòdiques. Va ser director general d’Educació i Cultura al Consell General Interinsular del Govern preautonòmic de les Illes Balears.

President del Consell Escolar de Catalunya. Va ser un dels impulsors de la XTEC des del Departament d’Ensenyament com a subdirector general. Expert i autor de llibres sobre les TIC i l’educació.

Llicenciat en Dret per la Universitat de Barcelona (UB). Responsable de l’àrea d’economia del Laboratori de Cultura i Turisme de la Fundació Barcelona Media – Centre d’Innovació.

Professor de l’assignatura Economia del sector audiovisual de la Facultat de Comunicació de la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona i del Màster d’Estudis Avançats en Comunicació Social d’aquesta universitat. Professor a diferents cursos universitaris de postgrau sobre gestió i polítiques culturals.

Doctor en Tecnologia Educativa. Professor del Departament de Pedagogia de la URV. Forma part del grup de recerca ARGET (Applied Research Group in Education and Technology) i del Laboratori d’Aplicacions de la Tecnologia a l’Educació.

ÚLTIMES PIULADES

..