L’ús de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) per part del conjunt de la societat no està exempt de qüestions ètiques que no es poden menystenir. En essència, és indubtable que difícilment podrem parlar d’aspectes completament nous, de nous requeriments ètics que només afectin l’ús de les TIC; però també és indubtable que alguns dels problemes ètics tradicionals en relació amb els processos d’aprenentatge i de creació del coneixement adquireixen un nou ressò i, per tant, una nova transcendència. D’aquí la necessitat d’aprofundir en aquesta part de la reflexió en relació amb l’educació i la tecnologia en sentit global, amb la finalitat de analitzar-la des d’una perspectiva antropològica (potser ontològica?), però també amb la voluntat d’aportar-hi solucions íntimament lligades amb els propis processos formatius. Es tracta, en definitiva, d’identificar punts de fricció entre ètica i tecnologia que es produeixen en l’àmbit educatiu i, alhora, de punts de tensió de l’ús tecnològic de les TIC que puguin ser reconduïts amb plantejaments educatius.